Diari de Nadal

Diaris (3)

Maleïts pronoms febles!!

L'altre dia, mentre estava a la biblioteca buscant informació sobre la gramàtica catalana, vaig veure una cosa molt estranya. De sobte, un llibre es va obrir i del bell mig hi va sortir una nena. Tot seguit em vaig espantar i li vaig preguntar d'on venia. Ella no em va respondre res, ja que no m'entenia, i va començar a fer gestos molt estranys. Ràpidament, vaig voler tocar-la però no la notava i la meva mà travessava el seu cos. No m'ho podia creure. Estava tot sol en aquell llarg passadís amb un cosa fantàstica i no sabia què fer. Intentava avançar cap al punt d'informació però les meves cames no em responien. 

Finalment, i al cap de molta estona de parlar i d'intentar-la entendre-la, vaig descobrir que per culpa dels pronoms febles del llibre havia arrivat per art de màgia a la biblioteca a on hi estàvem els dos. Ella va escriure en un paper com havia de fer-ho per retornar-la al llibre, i finalment ho vaig aconseguir. Vaig poder tornar-la tal i com m'havia dit. Després, les cames ja em responien i me'n vaig anar d'aquella biblioteca.

                                                                     up.edu.mx

LA SOLEDAT - Teràpia de Shock

He triat aquesta cançó perquè crec que ens els pitjors moments o inclús ens els millors t'aconsegueix treure un petit somriure de la cara. També et fa reflexionar en el passat, en les coses bones i en les dolentes, en les que no voldries oblidar mai i en les que si.  "La Soledat" explica en només 4 minuts els sentiments que es tenen quan et trobes sol i trist.

UN ESTIU COM CAP ALTRE

És estiu, i com cada any des de fa 2 anys, la Laura i jo omplim currículums i els enviem a totes les botigues amb falta de dependentes. Després, al cap de 10 dies, ens truquen per saber si ens han agafat o no i si és que sí, les dues ho anem a celebrar al bar Piscolabis. 

Passen les hores, els dies, i al final de mes decidim anar un dia al centre comercial més luxós de la ciutat a gastar-nos gran part del guanyat en roba.

Així és com eren els nostre estius fins que fa poc menys de dos dies, em van trucar i em van dir que ja havien trobat una nova dependenta, que els sabia molt greu però que no podien fer-hi res. Ràpidament, vaig trucar la meva millor amiga i li vaig explicar tot. Clar que es va posar trista, però la Laura ja ha trobat feina i és clar, està super contenta.

Tot i no fer res aquest estiu, penso passar-m'ho genial i disfrutar cada segon al màxim. 

Això sí, ja que no em podré comprar tanta roba, hauré d'aprofitar més la que tinc.